dilluns, 20 de juliol del 2009

va por ti, petarda......18.7.09



no hay nada más difícil que vivir sin ti.....













Gracias por estar ahi, siempre....y yo a ti, pitu...

dissabte, 4 de juliol del 2009

Via Acromion, IV+, 120 m, 4 de juliol

Després de l'èxit de la setmana passada, decidim provar la via del costat, 120 metres, grau obligat IV+ però amb 3 passos d'Ae1 que ens fan gràcia...Via equipada amb bolts el 2008, molt ben equipada, amb un sol llarg amb "adenalina", la resta anar fent....
Dissabte matinem, no parem ni per esmorzar ( això es cosa de compi, la pròxima vegada avisa!!!) i estem a peu de via que toca l'ombreta...quin gust!! Ens repartim els llargs, al menda li toca el "divertit", és a dir, el llarg amb els passos d'artificial, l'unic dificil de la via, la veritat....nif nif....


jo a la primera R i en Bert al flanqueig abans dels Ae1

Un cop a la R, canvi de material etc etc i el compi tira cap amunt...només ens hem endut un pedal ( fallo meu, momento ofuscacion) així que ha d'utilitzar l'astucia per anar pujant....el veig patir, es va parant però va fent, mai li ha acabat de molar massa això de l'artificial però no piula massa....tot d'una em diu "ja veig la reunió" i en un 3 i no res començo a pujar!!!



Bert "pedaling man"...

Començo a pujar i tot d'una la paret t'escup una mica, estàs franquejant i arribes a una posició poc còmoda sense massa mans....tens les xapes aprop, però déu n'hi do amb els Ae1, des de l'altra via semblaven una altra cosa....jo vaig pujant, això de parar per treure la cinta etc etc.. és un conyàs, déu n'hi do els ... que hi ha posat en Bert, felicitats compi!!! M'acabo fent un pedal d'emergència perquè si no no arribo a la cinta, porto la motxilla amb l'aigua, no em mola això d'escalar amb motxilla!!!! ;)


Bert a l'últim llarg

Finalment arribo a la R, no tinc massa bon dia i li dic al compi que empalmo els dos llargs que queden, 58 m i IV, així que pillo totes les cintes i vaig pujant...mala idea, el final es matojero matojero i he de fer de musculator per estirar la corda....mala idea, fregament, arbres, pes de la corda....Arribo a la R, m'anclo, crido R i les vistes em donen una mica d'aire, és pecat tenir mal dia amb el privilegi de paisatge que, novament, contemplo.....puja el compi amb unes combes inhumanes ( recuperar corda és un suplici), i mentre està pujant les noies que ens hem trobat al matí que han fet la 98 octanos em diuen que venia una cordada darrera de dos nois...."seran en norbi i el sebas?", "n'hi ha un que és francès", em diu ella: SON ELLS!!!!!
Sabia que anaven a fer la 98 octanos, pero no a quina hora...quina il·lusió!!! Que guapo és trobar-se amb els amics després d'una via, al cim, amb un paisatge espectacular, quina passada!!!!



Arriba en Bert i ens posem tots super contents, en Norb prepara el rappel i baixem tots, acabem al bar dinant tot 4, que guai, i que xulo és, repeteixo, trobar-se al cim amb els amics, m'ha encantat, nois!!!!
Així que, malgrat no tenir un bon dia (cansament acumulat, calor, i boires al cap), tot es confavula perquè això canvii ( la meva cordada, els amics, la via, el cim, l'esforç, el dia....)



i el regal del dia: en Bert em fa aquesta mega foto, és preciosa, m'encanta! gràcies, compi!!

Així que, novament, triumfada a la Magdalena superior, peacho de compi que ha fet el seu primer llarg de primer amb pedal, tot i la serietat mutua que hem de millorar...acabem a la platja, gran gran dia d'escalada i de companyia, GRAAANDE, com diria en Dario....
I a més li trec al Sebas que anirem a la 98 octanos i farà ell el llarg de 6a, jewjew!!!
Gràcies, nois, que guai trobar-vos a dalt, i gràcies Bert, com sempre, un plaer....