Super nenas a la font de l'ametllo!! 27/01/08

Ahir vam anar a escalar amb les Super nenas del climbat, quin nivell!!;P

Vam anar 11 noies, hi havia un feeling espectacular entre totes i veure-les escalar és un autèntic luxe, se n'apren un munt! Moltes gràcies, nenes, pel dia d'escalada "sólo féminas", un vertader plaer!!

Pitu V+, una campeolona!!!

Marina, 6b

Barbara, 6b

Placa de la pluja 26/01/2008

Dissabte vam anar a escalar a la Placa de la Pluja, a Montserrat, una placa moolt maca, conglomerat, on el nivell per escalfar és un cinquillu...;P

En Pep, en Marc, en Jordi, el Jose, l'Oriol, en Raul, en Panchi, la Pitu, en Tom i la menda, déu n'ho do! Aquesta penya li tiba, i de valent!!! Un altre jornada molt maca d'escalada, tot i que jo no estava massa fina els altres van obrir 6a amb una facilitat al·lucinant! Molt bé, compis, uns cracs!!!

Oriol l'aranya...

El Panchi que van tenir un dia espectacular i va obrir diversos 6a....

En Pep, que està fotut del peu però li tiba amb una facilitat que fa esfereir!!!

La Pitu, que novament es va superar a si mateixa I VA OBRIR UN PARELL DE 6a!!! Muchas felicidades, peacho de campeolona!!!

En Raul, que està fet un fiera però encara no s'ho creu!

El meu compi, que a part de ser un fiera té una paciència de sant...moltes gràcies!zumzum.....;P

En Jordi i el Jose, que calladets calladets van fer uns quants 6a i algun que otro 6b...

En Marc, que està fotut dels dits però no perd l'ànim i li continua tibant...amunt perla!!!

I aqui la menda lerenda, que va tenir un dia poc productiu...sembla ser que la por a caure augmenta enlloc de disminuir, m'atreveixo a obrir quartillus però si apareix el 5 i a més un + ja pateixo abans de posar-me els gats...tot i que tothom diu poc a poc ja fa un any de la caiguda, cal fer un canvi d'actitud, he decidit apuntar-me a ioga a veure si aprenc a relaxar-me i a dominar l'actitud negativa que m'envaeix quan paso la xapa....Actitud japijapi, gràcies compis per animar-me!!!!

Ja fa un any!!! 21 de gener de 2008

Ja fa un any de la caiguda!

Si, això que es veu es la radiografia del que porto al peu, i el més curiós de tot és que no pito als controls dels aeroports! No m'extranya, els p...s claus valen una fortuna! ( 50 euros el clau llarg....). Bé, el llarg que apareix transversal ja no el duc, en el seu lloc hi ha un preciós forat que espero s'hagi omplert d'alguna cosa....

Aquesta és la primera foto després de la operacio, quan em van treure el guix, pot posar una mica la pell de gallina però és la realitat d'una lesió, ni més ni menys....

I aquest és l'estat actual d'una de les cicatrius...seqüeles: dec tenir un 30% de la movilitat del peu, s'infla encara un munt i els dies que ha de canviar el temps em fan mal els ferros....El que més m'emprenya és la movilitat perquè quan vaig a muntanya, en pendents relativament pronunciades, no puc recolzar el taló a terra i he de caminar amb la punta...al matí encara vaig coixa fins que la cosa no calenta ( 2 minuts com a molt)....

Potser semblarà de mal gust posar això al blog però és part de la nostra afició, cal tenir en compte que això és seriós i que ens podem fotre mal, i que les conseqüències, sovint, són emprenyadores...He demanat hora a un segon trauma perquè m'envii a algun lloc a veure si encara sóc a temps de recuperar la movilitat, donat que el meu trauma va considerar en el seu moment que no calia, i a dia d'avui això em preocupa.....

alpinisme 2a part 19-20/01/2008

CURS d'ALPINISME!!!

Al final, hem començat el curs d'alpinisme per dones!! Dissabte,després de diversos problemes tècnics ( la Ingrid i jo ens vam esperar mitja hora en llocs diferents de Vilassar, el meu cotxe no es va engegar, vam haver de posar cadenes i les meves eren massa curtes pel cotxe de l'Ingrid...) vam arribar a Ulldeter amb una ventisca que Déu n'hi do però amb moltíssimes ganes d'aprendre!

Aqui les "senyores"

Un cop totes presentades, vam tenir el primer contacte amb la neu. Vam caminar, correr, jugar....amb i sense grampons i piolet, i fins i tot ens vam jugar els llits amb una competició! Vam començar a fer tobogans a la neu per practicar l'autodetenció, al final ens tiràvem de 3 en 3!Això de parar-se amb el piolet és curiós....però funciona!

La ventisca era considerable, el paio del refu ens va obsequiar amb un caldo a mitja tarda que ens va revifar i vam tornar a sortir per jugar a parar....tots tirats per la neu, molts cops i molts riures, visca el Gore Tex!

I un altre cop al refu...el pati fins a l'hora de sopar es va fer etern, i després de ser desallotjades de la nostra taula pels de la SEC, d'un sopar boníssim i de l'explicació sobre el funcionament de l'ARVA, la pala i la sonda, vam sortir ( no sense recança) a la intempèrie a aplicar els coneixements...totes amb l'ARVA buscant el desaparegut, ens va costar Déu i ajut, però el vam trobar.....
L'endemà tocava encordar-se, ens vam aixecar aviat, esmorzar i cap a la muntanya! Vam aprendre a encordar-nos i a fer autodetenció, novament més morats perquè la Cris es va dedicar a tirar-nos a l'Eli i a mi, que vam aconseguir dominar la tècnica...;P








I si algú es pregunta el perquè d'anar a la muntanya, estar a no sé quants graus sota zero, aixecar-se aviat i viure totes aquestes peripècies, aqui en té la resposta.....




Conclusió: això de l'alpinisme m'agrada, la sensació que vaig tenir de bon matí, veient sortir el sol amb el cafè a les mans i patint el fred, va ser indescriptible, em vaig recordar dels meus ( de tots vosaltres!), de tot el que he viscut aquest any, de la sort que tinc de ser on sóc i de viure el que estic visquent....un moment màgic acompanyada de la muntanya, un sentiment de pau molt profund, una sensacio absoluta de llibertat i, el més important, una emocionant i esperançadora felicitat.....

Primera escalada de l'any!!!

La primera escalada de l'any!
Dissabte vam anar a escalar en Tom, el Mico, el Sensei, el pagès, la pitu, en Tom, l'Oriol ( a partir d'ara spiderman) i la menda, i vam anar a ca'l Josep, a Sant Llorenç de Munt, a la Placa Sibarit, amb una mica de fred ( estem escalant en ple hivern, què volem!) però amb ànims!
La placa és semblant a la de Montserrat, col·locació i peus, molt agraït però durillo per la humitat i el fred.
La Pitu estrenava càmara així que la vam pujar al mig d'una de les vies i va començar el reportatge...van caure 500 fotos, però a qual més espectacular ( FOTO COMEDOR!!!), gràcies Cris per la paciència d'aguantar allà dalt que anéssim fent les vies!
Tant bon punt tingui les fotos les penjaré, tot intentant qeu siguin diferents a les dels bloggs de la Pitu i del Sensei, perquè amb 500 fotos n'hi ha per triar i remenar....