dissabte, 27 d’octubre del 2007

Monte Perdido, 27 i 28 d'octubre de 2007

Després d'un cúmul de despropòsits ( algú que s'adorm, el meu cotxe que no arranca, un accident a l'A2...) arribem a Torla, entrepà de llom amb formatge entre pecho i espalda i cap al Refu de Goriz! Els ànims estan a tope, el temps és "ideal de la muerte", obviem fer el Cami per les Clavijas i ens enorgullim de la nostra decisió....SOM UNS FENOMENUS!
El paisatge de tardor és espectacular, tonalitats de marró, groc, verd i vermell es barregen per formar un paisatge indescriptible, som uns privilegiats, novament la muntanya ens posa una catifa vermella.....
La Vall és impressionant, veiem com va pujant el sol i va deixant en la penombra tot el camí que acabem de recorrer....
Encara amb la lluna al cel, comencem a pujar...Si, fa fred, però és d'aquell fred que s'agraeix, aquell aire de muntanya que et recorda la satisfacció de ser on ets.....
Aquí ja no sóc tant japi japi, la vista és espectacular PERÒ PER AQUI S'HA DE PUJAR, i en monte continua al seu lloc, PERDIDO....Aqui la menda té un moment de crisi, això no té massa bona pinta, però aquesta és la gràcia, superar-se en aquests moments....


Finalment, VAM FER EL MONTE PERDIDO! Un dia esplèndit, unes vistes espectaculars, la pachamama, novament, es porta bé amb nosaltres...

dissabte, 6 d’octubre del 2007

CAMINO SANTIAGO, Octubre 2007


Feia un munt de temps que em rondava pel cap la idea de fer el Camino, pero siguem realistes, Sudamèrica tirava molt encara.....Em quedaven dues setmanes de vacances, així que no m'hi vaig pensar dues vegades i vaig comprar el bitllet d'anada a Leon.......

I la resta ja és història.

Recordaré sempre la última nit, a l'alberg d'Arca, a vint i pocs km de Santiago, l'Antonio de Malaga, la Manuela d'Itàlia i jo a fora, fumant, amb un cel estrellat espectacular i filosofant del Camino amb un conte de Jorge Bucay.....


Pulperia Ezequiel ( Melide) : ens acabem

trobant tots a la pulperia Ezequiel, ens posem les botes de pulpo a la gallega i quan toca arrancar de nou ( encara ens falten 12 kilometrillus ) la Rousi i jo ens les veiem negres....Arribem a Palas del Rei destrossats, el Juanma no surt ni a sopar...





última nit! A l'Alberg d'Arca ens ajuntem tots, em curro uns espaguetis carbonara que te .... i fins i tot la Manuela diu que estan tremendus! Evidentment ha d'aparèixer la bandera del Sevilla...els malaguenyus porten orujo per tots, tenen clar que l'endemà no arriben a la missa del pelegrino....



L'escuadron de la muerte ha arribat a Santiago!!!!








Camino....




Son un munt de moments super macos durant el Camino!!!

Els prats per descansar mentre amb en Salva aprofitavem per fumar un piti, les bromes constants d'en Miki que ens feien partir de riure....